L'altra educació

El gargot amb nom

Al voltant dels tres anys i mig l’infant comença a dibuixar de manera intencionada i posa nom als seus gargots.

La consciència de la possibilitat de controlar les pròpies creacions motiva l’infant a dibuixar de manera intencionada. Això es concreta en la voluntat de donar nom als seus gargots. Així, podem observar que mentre dibuixen ens poden fer comentaris del tipus “això és casa meva”, “això és un cotxe”, encara que en el dibuix no es pugui reconèixer l’objecte que representa.

En aquests dibuixos els traços són molt similars als de l’etapa del gargot controlat, continuen essent rectes, corbs, ovals, hi ha línies entrecreuades o tancades, l’elaboració i distribució sobre l’espai és millor, però apareix un canvi d’actitud. Aquest canvi implica la unió entre dues formes d’expressió: la gràfica i la verbal.

Aquest canvi d’actitud indica que el pensament de l’infant ha canviat, ja que connecta els moviments fets en el dibuix amb el món que l’envolta. Aquesta etapa marca el canvi del pensament cinestèsic (de moviment) al pensament imaginatiu.

Aparentment els dibuixos no han canviat gaire des dels primers gargots, però ara l’infant té alguna idea sobre el dibuix que fa. Continua gaudint del moviment físic i, si li donem un nou instrument per dibuixar, passarà un temps considerable per veure com és en tots els seus aspectes, tal com ho faria un adult. La quantitat de temps que un infant dedica al dibuix, en aquesta etapa, augmentarà i els gargots seran molt més diferenciats.

Els traços poden estar ben distribuïts per tota la pàgina i de vegades estaran acompanyats per una descripció verbal del que està fent. Aquesta conversa moltes vegades no va dirigida a ningú en particular, sinó que es tracta d’un procés comunicatiu amb el propi jo. En algunes ocasions, l’infant anuncia el que va a fer, en unes altres el dibuix és el resultat de les primeres exploracions en el paper.

És important en aquesta fase no forçar l’infant, ni donar-li la versió adulta del gargot, sinó que hem d’esperar que espontàniament siguin ells i elles els que posin nom als seus dibuixos.

En aquesta fase es comença a utilitzar el color intencionadament, malgrat que no hi hagi relació entre l’objecte dibuixat i el color escollit.

Que és la pedagogia Waldorf?

Aquest mètode, ideat per l'austríac Rudolf Steiner a principis del segle XX, fuig de l'ensenyament dirigit, jeràrquic i competitiu, i basa la seva estratègia en la capacitat dels nens per imitar, imaginar i experimentar, adaptant-se al seu desenvolupament i despertant el seu interès per conèixer el món.

Encara s'estudien els continguts que exigeix ​​el Ministeri d'Educació, els alumnes no utilitzen llibres de text, només de consulta, i se'ls prepara perquè siguin capaços de buscar eficaçment la informació que necessiten per presentar els seus treballs. Es combinen les activitats intel·lectuals, artístiques i pràctiques per aconseguir una formació integral de l'alumne, al qual s'avalua diàriament.

Divideix el desenvolupament en tres etapes: primera infància, infància mitjana i adolescència.

• Durant la primera infància el nen imita el que l'envolta i, per tant, els seus pares i educadors tenen la responsabilitat de crear un entorn que ofereixi al nen suficients oportunitats per a la imitació i perquè pugui jugar de forma creativa, ja que el mètode entén que les activitats lúdiques constitueixen una eina indispensable per aprendre a dominar el moviment corporal.

• A l'escola primària, el nen aprèn a través de la imaginació, el que el mètode Waldorf anomena educar la intel·ligència sensible del nen.

• Durant l'adolescència, l'alumne estudia totes les matèries bàsiques, el que li permetrà descobrir aquelles per a les que està més dotat o que susciten el seu major interès i, d'aquesta manera, estarà a punt per escollir la seva vocació.

Més informació:

http://www.colegioswaldorf.org/informacioncat.html
http://www.abc.es/familia-educacion/20130417/abci-educacion-alternativa-escandinavo-waldorf-201304021330.html

Autora